La fi del silenci
Publicado el sábado, 30 de noviembre de 2013
Farem açò en valencià, perquè no hi ha cap altra manera de referir-se a la Ràdio Televisió Valenciana que no siga en la llengua del nostre país.
Com bé sabeu, el Consell de la Generalitat Valenciana ha decidit disoldre l'ens públic que, des de feia 24 anys, donava suport identitari, etnogràfic, cultural i lingüístic als qui vam nàixer o hem passat pel País Valencià. Canal 9, i la resta de canals del grup en TDT i ràdio, havien estat víctimes de la política de grans events que Zaplana i Camps havien proposat des de mitjans dels noranta. Des d'aleshores han estat molts els periodistes i professionals que han alçat la veu per dir que a RTVV no s'estaven fent bé les coses, que la manipulació i el clientelisme eren el nostre pa de cada dia. El hashtag #rtvvnoestanca va recollir durant molts dies gran part del sentir de descontent social que hi va agrupar des de l'anunci de la notícia del tancament. Vaja per davant que em sap molt greu el que ha passat amb els quasi 1.700 professionals que desenvolupaven el seu treball a aquest mitjà. Però mireu, no puc ser cínic i dir que tots s'estimàvem el difunt ara que el cos ja no està tan calent.
Tal i com estava Canal 9 avui, no acomplia cap tipus de servei públic: no informava amb veracitat, no comptava amb un planter farcit de professionals imparcials, ni era un transmissor de la identitat valenciana en conjunt (ho sent, hi ha vida més enllà de les Falles i les Fogueres). Canal 9 era una ratera d'afins, un emissor de mediocritat i una caixa sense fons de diners que arrossegava un deute estratosfèric des de l'arribada de Zaplana. I l'audiència, que en els seus moments va superar el 20%, amb dificultats arribava ja al 5%. Mai no va saber entendre que els temps canviaven, que els mitjans es feien socials i que la competència creixia. Ningú va fer res per recordar que per als espectadors de Canal 9 és irrellevant què passa amb el Real Madrid, però no tant l'última partida al Trinquet de Pelaio. Eixa imatge de servei públic, en valencià i de qualitat era una mentida. Està clar que el gran culpable té cadira al Palau de la Generalitat, però uns altres són els professionals emmudits que per allí treballaven.
Sabeu el que es veu des de fora? Jo us ho dic: Canal 9 és Tómbola. Canal 9 és manipulació. Canal 9 és "no mos* furtaran l'aigua els catalans". Canal 9 és Gürtel, Nóos, Bigotes i Carlos Fabra, en resum, corrupció. Canal 9 ara mateix era l'eina de treball d'un partit, el PP-CV, que sempre es va construir la seua imatge aprofitant-se dels estómacs agraïts dels periodistes de la casa. I amb això vull dir que molt difícilment podrà existir cap govern que puga garantir una ràdio televisió pública allunyada del poder polític, sense manipulació i sostenible. Uns s'aproparan més o menys, però el poder polític sempre voldrà escudellar en la paella informativa.
Reconec que, des que tinc consciència crítica, Canal 9 m'ha decebut en moltes ocasions, informativament parlant. Més enllà de la manipulació evident en el tractament de molts temes, la sectària tria de informacions ha estat més que deliberada. Durant molts anys no va existir el 25 d'abril, la música en valencià, els problemes reals dels valencians o les tasques socials i culturals que molts desenvolupàrem a les nostres comarques. La fi del silenci que van escenificar molts periodistes de la casa un cop es va decidir el tancament, no era el trencament del mutisme que esperàvem ara, ja feia anys que ho hauríem d'haver viscut. Molts hem fet periodisme compromès i combatiu mentre altres s'excusaven en un perillòs "els qui governen són els qui han de dir-nos com fer el nostre treball". Error.
Com bé sabeu, el Consell de la Generalitat Valenciana ha decidit disoldre l'ens públic que, des de feia 24 anys, donava suport identitari, etnogràfic, cultural i lingüístic als qui vam nàixer o hem passat pel País Valencià. Canal 9, i la resta de canals del grup en TDT i ràdio, havien estat víctimes de la política de grans events que Zaplana i Camps havien proposat des de mitjans dels noranta. Des d'aleshores han estat molts els periodistes i professionals que han alçat la veu per dir que a RTVV no s'estaven fent bé les coses, que la manipulació i el clientelisme eren el nostre pa de cada dia. El hashtag #rtvvnoestanca va recollir durant molts dies gran part del sentir de descontent social que hi va agrupar des de l'anunci de la notícia del tancament. Vaja per davant que em sap molt greu el que ha passat amb els quasi 1.700 professionals que desenvolupaven el seu treball a aquest mitjà. Però mireu, no puc ser cínic i dir que tots s'estimàvem el difunt ara que el cos ja no està tan calent.
Tal i com estava Canal 9 avui, no acomplia cap tipus de servei públic: no informava amb veracitat, no comptava amb un planter farcit de professionals imparcials, ni era un transmissor de la identitat valenciana en conjunt (ho sent, hi ha vida més enllà de les Falles i les Fogueres). Canal 9 era una ratera d'afins, un emissor de mediocritat i una caixa sense fons de diners que arrossegava un deute estratosfèric des de l'arribada de Zaplana. I l'audiència, que en els seus moments va superar el 20%, amb dificultats arribava ja al 5%. Mai no va saber entendre que els temps canviaven, que els mitjans es feien socials i que la competència creixia. Ningú va fer res per recordar que per als espectadors de Canal 9 és irrellevant què passa amb el Real Madrid, però no tant l'última partida al Trinquet de Pelaio. Eixa imatge de servei públic, en valencià i de qualitat era una mentida. Està clar que el gran culpable té cadira al Palau de la Generalitat, però uns altres són els professionals emmudits que per allí treballaven.
Sabeu el que es veu des de fora? Jo us ho dic: Canal 9 és Tómbola. Canal 9 és manipulació. Canal 9 és "no mos* furtaran l'aigua els catalans". Canal 9 és Gürtel, Nóos, Bigotes i Carlos Fabra, en resum, corrupció. Canal 9 ara mateix era l'eina de treball d'un partit, el PP-CV, que sempre es va construir la seua imatge aprofitant-se dels estómacs agraïts dels periodistes de la casa. I amb això vull dir que molt difícilment podrà existir cap govern que puga garantir una ràdio televisió pública allunyada del poder polític, sense manipulació i sostenible. Uns s'aproparan més o menys, però el poder polític sempre voldrà escudellar en la paella informativa.
Reconec que, des que tinc consciència crítica, Canal 9 m'ha decebut en moltes ocasions, informativament parlant. Més enllà de la manipulació evident en el tractament de molts temes, la sectària tria de informacions ha estat més que deliberada. Durant molts anys no va existir el 25 d'abril, la música en valencià, els problemes reals dels valencians o les tasques socials i culturals que molts desenvolupàrem a les nostres comarques. La fi del silenci que van escenificar molts periodistes de la casa un cop es va decidir el tancament, no era el trencament del mutisme que esperàvem ara, ja feia anys que ho hauríem d'haver viscut. Molts hem fet periodisme compromès i combatiu mentre altres s'excusaven en un perillòs "els qui governen són els qui han de dir-nos com fer el nostre treball". Error.
Però també he de reconèixer que Canal 9 està a gran part de la meua infància. Sempre recordaré quan el meu iaio, amb tota la seua immensa estima, em preguntava si de veritat parlant xurro entenia el que deien eixos dibuixos. I tant que entenia això que deien els d'A la babalà.
Per totes les experiències viscudes, per tot allò que podria haver arribat a ser i mai ho va ser, em sent més dolgut. Perquè en el fons crec que RTVV és necessària, ja que ningú com ella mateixa per contar una part de la nostra vida, de la nostra gent, del nostre poble. Però tinc la sensació que això mai no podrà ser. Em sent dual: sobre el paper Canal 9 és necessària com a servei públic, però com a mitjà públic al servei del partit del govern mai ho serà.
En imatge, un record a la carta d'ajust de Canal 9 que, durant molts anys, era la imatge prèvia a l'inici de l'A la babalà. Després ja eixien els noms dels qui acomplien anys.
Per totes les experiències viscudes, per tot allò que podria haver arribat a ser i mai ho va ser, em sent més dolgut. Perquè en el fons crec que RTVV és necessària, ja que ningú com ella mateixa per contar una part de la nostra vida, de la nostra gent, del nostre poble. Però tinc la sensació que això mai no podrà ser. Em sent dual: sobre el paper Canal 9 és necessària com a servei públic, però com a mitjà públic al servei del partit del govern mai ho serà.
En imatge, un record a la carta d'ajust de Canal 9 que, durant molts anys, era la imatge prèvia a l'inici de l'A la babalà. Després ja eixien els noms dels qui acomplien anys.
Comentarios
Publicar un comentario